Programació Altres

Aquesta revista, per exigències del calendari i a fi i efecte que arribi puntual a les vostres llars a finals del mes d’agost, s’edita abans de fer-se les eleccions del 23 de juliol.
Però estem segurs que els resultats que en resultin, no acabaran amb l’amenaça constant que hi ha sobre la nostra llengua i cultura. Si, sabem el que passa avui: Prohibicions i censura. Els atacs a la nostra llengua i la cultura assoleixen nivells que ens remeten a la dictadura feixista. Es prohibeixen a l’àmbit públic revistes infantils només pel fet que són en català, es prohibeixen obres teatrals perquè no els agrada el contingut. Torna la censura i la inquisició. Versions modernes de la crema de llibres del règim nazi. Els ciutadans de les Illes i del País Valencià que vulguin adreçar-se a l’Administració pública no tenen garantit poder parlar en la seva llengua: el català (també anomenat Valencià) llengua que per Llei és cooficial a tots els Països Catalans (Estatuts d’Autonomia). Però els ciutadans d’aquestes contrades que vulguin fer servir la seva llengua, no tindran la llibertat de fer-ho: Ah!!, el funcionari de torn no té ara l’obligació de conèixer el català. Quin Estat més democràtic.
Segons els nous-vells dictadors, els ciutadans han d’estar al servei dels funcionaris i no a l’inrevés. Els no-parlants no podem fer ús de la llengua pròpia del país. I amb un cinisme immens els del PP i Vox l’anomenen llibertat.
Els genocides de la nostra llengua tergiversen les paraules i quan ells parlen de llibertat hem d’entendre dictadura. Però contra la barbàrie: cultura, solidaritat, humanitat. Quasi podríem calcar el que vàrem escriure fa un any sobre aquest tema, i donades les circumstàncies és bo recordar i tornar-ho a llegir.

Acaben les vacances, encetem nou curs.
El primer dia gran l’11 de Setembre i l’homenatge a en Rafael de Casanova. Homenatge a la llibertat de Catalunya i la seva mil·lenària llengua pròpia, el Català. Repetim perquè cal recordar: “Es veritat que tenim un Estat a la contra, que maniobra constantment per fer efectiva aquella frase que després de la Guerra de Successió i de la implantació del Decret de Nova Planta, el fiscal del Consell de Castella, José Rodrigo Villalpando, va recomanar secretament «que se consiga el efecto sin que se note el cuidado» com a tàctica per implantar el castellà com a llengua majoritària a Catalunya.
Per això la millor manera de seguir endavant és treballar dia a dia fent el que sabem: fer cultura, crear dinàmiques de grup que generin benestar emocional, sociabilitat i teixint societat civil que vulgui viure en llibertat, amb esperit crític i defensant el que ens és propi.

Desitgem que torneu de les vacances amb ànims renovats i que pugueu participar en totes les activitats que us oferim.
Mireu les nostres xarxes on publiquem recordatoris setmanals de les activitats de la revista i les que es programen més endavant.

Si encara no heu donat la vostra adreça electrònica al Casal o no rebeu e-mails amb la informació setmanal, poseu-vos en contacte amb la Secretaria del Casal.

Àlvar Yáñez,
President del Casal Cultural